Com el Karate forma el caràcter
En l’actualitat ens trobem que als nostres Dojos acudeixen tot tipus de persones de qualsevol edat per practicar Karate. Encara que normalment el percentatge més alt és d’infants i joves d’ambdós sexes que normalment, busquen fer una activitat esportiva i els seus pares volen que se’ls ensenyi disciplina. Els instructors i mestres de karate tenim una gran responsabilitat ja que tots aquests nens i joves, a part de que estan en procés de creixement físic (cosa molt important a l’hora de dissenyar els treballs de les classes), també estan en procés de formació del seu caràcter que serà el que principalment definirà la seva personalitat. Dependrà, en gran mesura, de la nostra influència, la del seu entorn familiar i escolar, la que marcarà com evolucionaran.
Tots els actors que estan presents en la vida dels infants i joves són importants. Dins del món del Karatedo és important diferenciar entre Instructor (sempai, Sensei) i Mestre (shihan, hanshi, Soke). L’instructor no sempre és un mestre i en canvi un Mestre és sempre un instructor. D’instructors hi ha de diferents nivells, des de l’auxiliar fins al més qualificat depenent del temps que porten dedicats a l’ensenyament. Pel que fa als alumnes adults ens trobem davant d’una situació diferent, amb ells ens trobem amb persones ja formades en la seva personalitat, i per regla general el fet d’assistir als nostres Dojos és una decisió lliure amb intenció de practicar un sistema de lluita que a més li mantingui en forma.
La nostra missió, doncs, és la de modelar i refinar el caràcter d’aquesta persona tractar de preparar el seu cos i la seva ment, amb una finalitat més complicada i intensa que la que se’ns planteja amb els infants i joves: la compressió que la pràctica i el domini de les tècniques van més enllà de la pràctica esportiva i tenen com a finalitat el coneixement de si mateix, de les pròpies debilitats i fortaleses, la capacitat per corregir els propis defectes i que comprenguin el Karatedo com un camí (una guia) per construir la pau i no la guerra. Quan l’instructor aconsegueixi que el seu alumne assimili aquest camí serà quan aquest li reconeixerà com el seu Mestre.
La formació del caràcter no significa canviar el caràcter de la gent, sinó millorar-lo. Com deien els filòsofs de l’escola estoica, el caràcter és com una estàtua, tothom té la seva i no la pot canviar per la del veí. El que sí que pot fer és netejar-la, polirla, perfeccionar fins convertir-la en una bella estàtua.
Quan un principiant arriba al nostre Dojo, no sap fer gairebé res del que li demanem, però a través de la disciplina, a poc a poc, va desenvolupant tota una sèrie de moviments i tècniques. Això li aporta al caràcter humilitat (que no és menysprear ni sobre valorar) i capacitat de treball (esforç).
Un altre exemple són les coses que succeeixen en un combat. Per exemple, si un és indecís, perd. Si és precipitat i irreflexiu, acaba estrellant seu nas en el puny del seu adversari. Al combat hi ha un moment just per fer les coses i un ha d’estar concentrat per aprofitar l’oportunitat.
Originalment el combat en les arts marcials s’ensenyava per lluitar en camps de batalla, però quan apareixen grans períodes de pau, els mestres fundadors d’escoles generen un tipus de combat que té característiques educatives, cognoscitives, posant l’accent en coses com la cortesia, la rectitud, el ser impecable, entrenant als ciutadans que anaven a aprendre a aquestes escoles a enfrontar-se a situacions on la persona se sent pressionada i els ensenyaven a desenvolupar aquesta rara qualitat que anomenem Serenitat, que és una de les coses més valuoses que aquestes arts ens poden aportar.
Per això aquests grans mestres, després de 30, 40 o 50 anys de pràctica, seguien perfeccionant, buscaven el cultiu d’aquesta serenitat i per això seguien practicant.
El mestre Gichin Funakoshi deia: “L’important en el Karate-Do no és la victòria ni la derrota dels seus contrincant, sinó la formació del caràcter” A tot aquest procés, els mestres japonesos li van cridar Budo, o sigui, les Arts Marcials com a via de coneixement transcendent.
Avui en dia, aquest tipus d’enfocament s’ha perdut. Les Arts Marcials s’han polaritzat en arts esportives o de defensa personal sense cap característica transcendent. Això ha provocat que elles hagin guanyat en popularitat, però hagin perdut en profunditat.
Per això avui en dia, molts instructors estan tornant a interessar-se per un procés que implica un enfocament molt més profund d’aquestes arts. Un procés que impliqui que sense perdre la marcials ni la seva capacitat esportiva o de salut (que són facetes inherents a aquestes arts), permeti un aprenentatge útil per als homes i dones del nostre temps; que ens ensenyi a respondre eficaçment quan els problemes quotidians, les nostres pors i la nostra inseguretat apareix. Llavors torna a cobrar importància la formació del caràcter. Aquestes arts poden tornar a convertir-se en un camí transcendent que ens porti a ser una mica més forts, una mica més bons, una mica més savis. Per tant, el gran objectiu de tot mestre ha de ser la formació de Budo-ka’s, quan es planifica una classe hem de saber què és el que farem, hem de tenir en compte quins aspectes positius sortiran de l’experiència, si l’alumne aprendrà autocontrol emocional, si es busca l’esperit de superació, si l’alumne se sentirà atret per la dificultat o si tirarà la tovallola. Si aprenem fent, ensenyem amb l’exemple.
És molt important incloure intencionadament en les nostres classes, elements de respecte, responsabilitat, tolerància, etc. La classe d’karatedo ha de ser alguna cosa més que unes hores que es passen entrenant, s’ha de tractar de ser més del que un ha estat en el passat, de donar més del que un ha aconseguit. Qualsevol oportunitat per a la formació del caràcter és una crida per trobar el bo en nosaltres mateixos i en els altres.
No s’han de perdre de vista els cinc grans preceptes (Go-do-shin) que l’Soke Kenwa Mabuni marcar per a la seva escola, ja que són una gran guia per a la formació de caràcter i així ser bons Budo-ka’s, aquests són:
- mai oblidar l’esperit del primer dia
- mai oblidar la cortesia i el bon fer
- mai deixar d’esforçar-se
- mai perdre el sentit comú
- mai pertorbar l’harmonia
Resumint, tots els instructors i mestres de qualsevol nivell hem de ser conscients que els nostres alumnes no només vénen als nostres Dojos a fer un esport i ocupar un temps. Tot i que probablement, aquesta sigui la seva idea original hem de transmetre que l’Karatedo és quelcom més que això, hem de donar exemple en tot moment, hem de transmetre els grans valors: la humilitat, el respecte, el compromís, l’esforç, la generositat i la justícia. Els instructors i mestres som els miralls on els nostres alumnes es miren i hem de mantenir a qualsevol preu, demostrant que són les normes que regeixen les nostres vides.
Shihan Joan Gombau
