Kuro Obi (Cinturó Negre)
Ja he pogut veure la película, en versió original (japonés) amb subtítols en castellà.
Està ambientada en un conflicte intern del Japó als voltants de 1932.
La película pretén que es coneguin els grans valors que el Karatedo infundeix als seus practicants. Honor, humilitat, lleialtat, i no utilitzar els teus coneixements en cas de que no sigui totalment imprescindible.
També reflexa com eren els dojos i els entrenaments tradicionals i el que passa quan el cap de grup desapareix i queda la responsabilitat en els seus alumnes. En aquest cas, la película es torna, en part, una mica “hollywoodiense” ja que hi un alumne molt molt dolent i un altre molt molt bó. Però al final reflexa que cadascú tira per la seva banda amb els seus interesos. Cosa que per desgràcia va passar massa sovint. Per sort, l’experiència ha fet que els grans mestres hagin buscat fórmules per tractar de preservar les seves escoles evitant la formació contínua de branques i més branques dels estils de Karatedo.
Pel que fa a la part tècnica, és molt bona, es nota que els actors són grans mestres alts graus de karatedo, veureu com fan Sanchin, Tensho, Sisochin, Seipai, tot de Goju-Ryu. A més les coreografies són totalment realistes, amb la finalitat clara de l’efectivitat per sobre de tot.
Conclusió: una bona película de Karatedo, com mai s’havia fet cap. Molt recomanable.
